You are currently browsing the category archive for the ‘Filosofia’ category.

“Aquell que no és ètic en tot no és ètic en res.”

“En comptes del temps del rellotge, has d’aprendre a viure sota el temps còsmic.”

“Cada dia ben viscut fa una vida.”

“És molt més important tenir l’última sensibilitat que no pas tenir l’última paraula. Aquest posar-se en la pell de l’altre i compartir-ne el sofriment i l’amor és seguir una de les actituds més característiques de Jesús: la misericòrdia. El pitjor que hi ha és perdre aquesta sensibilitat que et fa estar al costat dels qui lluiten i pateixen.”

“Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida.”

Francesc Escribano, Descalç sobre terra vermella. Vida del bisbe Pere Casadàliga (Barcelona: Edicions 62, 2001)

Si no hem portat la vida amb aquella fidelitat amb què s’hauria d’haver portat, si no ens hem anat santificant davant la vida, almenys santifiquem-nos de patacada davant la mort. Hem d’aprendre a morir la vida per aprendre a viure la mort.

Francesc Escribano, Descalç sobre terra vermella. Vida del bisbe Pere Casadàliga (Barcelona: Edicions 62, 2001)

Sabeu què penso? Que el problema no és Espanya. Ni Europa. Ni els Estats Units. Ni les dictadures o les falses democràcies. Ni són els especuladors o els empresaris o les borses o els bancs. Ni els partits polítics. Ni els corruptes o els traficants d’armes o els mafiosos o les indústries farmacèutiques o els que obliguen els nens a prostituir-se. Ni el sistema. No. El problema som nosaltres. Nosaltres. Que permetem que hi hagi injustícies. Que estem tranquils mentre a nosaltres ens vagi bé. Que ens hem cregut la mentida de la seguretat i la caseta. Que ens costa tant entendre que tots som iguals i que mentre hi hagi una sola persona al món que pateixi no podem ser feliços del tot. Que no acceptem que podem viure amb majúscules, que no ens hem d’amagar de res, que no ens hem de comparar amb res, que no hem d’esperar res. Que no estarem mai bé mentre no siguem humans de debò. Que som tan poca cosa comparat amb el que podríem ser. Que nosaltres no necessitem que ningú es faci càrrec de la nostra vida: ni de l’educació, ni de la salut, ni del medi ambient, ni de la justícia, ni de res. Que no necessitem que ningú es faci càrrec de nosaltres. Que nosaltres som els nostres únics senyors. Que el poder ja és en nosaltres. Que la veritat ja és en nosaltres. Que no hem de canviar res de fora, sinó que hem de canviar-nos a nosaltres mateixos. Que, mentre no siguem el que som realment, la meravella que som realment, la bellesa profunda que som realment, l’amor infinit que som realment, continuarem en aquest malson inútil de forces armades i mentides i estafes i merda, merda, merda que mengem cada dia i és completament innecessària. I, en canvi, tenim la Vida a l’abast de la mà. La plenitud, la saviesa. No a l’abast de la mà: ja la tenim a dintre, perquè és el que som. I només li hem d’obrir la porta i ja farà soleta el que ha de fer. Mentre continuem tenint a dintre un policia, continuarà venint el policia de fora a pegar-nos. Mentre continuem tenint a dintre un banquer, continuarà venint el banquer de fora a robar-nos. I l’industrial a matar el planeta. I l’assassí a inventar-se guerres. I el xenòfob a rentar-nos el cervell. I el corrupte a enriquir-se amb el poble. Això és el que penso.

La meva vocació natural és ser poeta. Jo dic que tots som poetes, però el poeta té la sort de poder-ho dir. El que tots sentim, el poeta ho diu.

Francesc Escribano, Descalç sobre terra vermella. Vida del bisbe Pere Casadàliga (Barcelona: Edicions 62, 2001)

Quan llegeixes una cosa i trobes que allò et convenç, para de llegir i posa’t a fer-ho; un cop fet, continua llegint. Això és el contrari del que fem contínuament tots. Rebem mil seduccions de coses importants, que ens convencen i que ens toquen el cor, però anem saltant d’una a una altra sense fer res. Al final ho sabem tot i no fem res.

Lluís Maria Xirinacs, La Noviolència (Abadia Editors, 2009)

After all, all human beings are the same -made of human flesh, bones, and blood. We all want happiness and want to avoid suffering. Further, we have an equal right to be happy. In other words, it is important to realize our sameness as human beings.

The Dalai Lama, A Policy of Kindness: An Anthology of Writings by and about the Dalai Lama (Ithaca, NY: Snow Lion, 1990), 53.

“El que em fa a mi no és el que tinc, el que em fa és el que sóc, el que estimo, les raons de la meva vida… El que dono és el que em fa, no el que tinc. Com més dono, més tinc perquè sóc més. Com més tinc i dono menys, tinc menys perquè sóc menys…” Després d’escoltar-lo amb atenció intento fer-li veure la dificultat per seguir aquest comportament enmig d’un món on els missatges consumistes ens envaeixen pertot arreu. Són paraules que em semblen plenes de sentit quan les escoltes en aquest ambient [al Brasil], però que em sonen utòpiques si m’imagino a Barcelona. “Jo no vull dir que tothom sigui frare. El que passa és que la gent actua com si digués jo no sóc jo, sóc les meves coses. És el contrari del que deia Ortega y Gasset: jo sóc jo i la meva circumstància. Per alguns primer són les seves coses i després ells. Jo sóc només un penja-robes de coses… Em sembla que la humanitat s’està frivolitzant molt. El consumisme consumeix la dignitat humana.”

Francesc Escribano, Descalç sobre terra vermella. Vida del bisbe Pere Casadàliga (Barcelona: Edicions 62, 2001)

Estimats,

he rebut un missatge que cridava a meditar per al Japó, en especial per a la central nuclear de Fukushima, i he sentit la necessitat d’adaptar la proposta per a totes les persones, meditin o no meditin. El que està passant pot ser una catàstrofe molt gran l’abast de la qual no ens imaginem. Encara que sigui lluny de casa nostra, això no significa que no la puguem sentir a la nostra pell.

Tots hem experimentat una vegada o altra el poder de la ment. Hem sentit com si fos nostra l’emoció d’una persona que estimem. Hem vist com s’ha materialitzat una idea, un projecte, un desig. Hem viscut el gran poder de l’amor i de l’odi. La meva proposta és que, quan pugueu, deixeu tot el que estigueu fent i penseu durant una estona en les persones que estan afectades pels efectes del terratrèmol, del tsunami i de la problemàtica de la central de Fukushima. Molts estan en perill de mort. Poseu-vos al seu lloc. Això ens podria estar passant a nosaltres. Pobles devastats, centenars de morts, famílies trencades, projectes avortats, dolor, tristesa, ràbia, pànic. Cada segon que passa és una porta oberta al desastre nuclear. Imagineu què deu passar pel cap d’una persona que viu aquesta situació. Sentiu-ho. Si el vent canvia de direcció, el gas radioactiu arribarà a Tòquio i provocarà un dolor infernal. A Tòquio hi viuen vuit milions de persones.

Observeu què passa a dintre vostre. Què es desperta espontàniament. És amor? És un gran desig que tot s’arregli immediatament? Imagineu-vos que l’envieu a la central, com una aigua lluminosa que refrigera els reactors, que arregla amb tendresa tots els desperfectes, que segella totes les fuites, etc. Deixeu llibertat a la vostra imaginació. Observeu que tots els japonesos, tots els asiàtics, tots els humans estem connectats per aquest amor indestructible i infal·lible. Tots som aquest amor.

Que sigui un regal a tots plegats, perquè ho necessitem.

Us copio el missatge que ha generat la meva proposta:

Dear Friends!

There were big Earthquake and a lot of big Tsunami in Japan from yesterday and still continue as you watched the TV.
Many people died and many placed are destroyed so hard.

We are still alive here but we do not what happen in tomorrow, not only
tomorrow, today also.

Please do deep meditation and send Ki to Japan, especially concentrate the
Nuclear plant in Fukushima. It is the most important problem now!

The situation is very very dangerous now.
The water to heat down the Reactor core did not work yesterday because of
the lack of electric, and the temperature became higher.
If it explodes, we will die soon.
Today some air with a Nuclear material was out from there…

And it is not a problem only in Japan but also all the world, at least half
of the earth is polluted so serious.

In these days are very important for the destiny of the earth!

Deep meditation with tenshin, strong Kiai from Tanden, do not worry about
everything, with the Ki of Universe will
help you and us.

And please tell it or send this mail to the other nice people, seitai friend, your friend, please!

I believe your cooperation.

We do not fear about everything but we think we may do some more if we live in
the earth a little more.

Best wishes with friendship and Love.

Kunio, Mutsuko and Erika from Japan

Cada acció que fem, cada paraula que diem, cada pensament que generem, tenen conseqüències. Cada porció de menjar que ens posem a la boca té una història de la qual nosaltres participem.

Ens hem de fer responsables de tot el que fem, de cada petita conseqüència de cada petit gest que depengui de nosaltres. No s’hi val a dir que nosaltres som víctimes del sistema. El sistema som tots. Que hi hagi persones que ens facin la feina bruta no significa que no en siguem responsables.

Poso l’exemple dels pollastres com n’hauria pogut posar qualsevol altre.

Nosaltres paguem per la tortura de persones i animals i per la degradació del planeta. Paguem amb uns diners que hem guanyat invertint-hi hores i esforç. El bé escàs de les nostres hores i del nostre esforç. Estem malgastant la nostra vida (que és finita, que no sabem quan i com s’acabarà, que no sabem fins quan tindrem salut, que no som conscients de la meravella de cos que tenim, de la meravella d’oportunitat que tenim, de la capacitat i necessitat que tenim d’estimar incondicionalment, que tothom va boig perquè l’estimin i no ens adonem que el goig real no és ser estimat, sinó estimar, donar-se per complet a tot, sense restriccions ni tries ni interès, i que no sabem fins quan tindrem l’oportunitat de començar a viure de debò, que sempre ens diem que demà o demà passat ja ens posarem a saber qui som i com podem donar sentit a la nostra vida, que sí, que un dia o altre ja ho farem, però demà o demà passat estarem morts i enterrats i no ens podem imaginar el greu que ens sabrà, mentre estiguem agonitzant, d’adonar-nos de la manera més òbvia i diàfana que no hem viscut, que hem donat l’esquena a allò que som en realitat, que ens hem aprofitat dels altres, que hem manipulat els altres, que hem volgut treure avantatges de cada situació i cada moment, que hem volgut controlar l’incontrolable, que no hem permès que la nostra vida fos realment útil) en aconseguir diners per pagar perquè torturin persones i animals i desgraciïn el planeta en nom nostre.

Aquesta opressió al pit és el do dels éssers humans. La podem fer servir com a motor per ser realment útils. El motor més potent i eficaç. Cada cosa que fem, diem o pensem pot tenir un sentit. Ha de tenir un sentit. I el sentit és mirar a fora. Deixar d’intentar-nos encabir als límits estretíssims i ridículs de l’ego i mirar a fora. Perquè a fora necessiten amb urgència que despertem.

No tenim cap excusa per no començar a canviar les coses. Canviar les coses vol dir canviar-nos a nosaltres mateixos. Perquè nosaltres i els altres som el mateix. Som absolutament la mateixa cosa. Tot l’univers necessita amb urgència que despertem.

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 60 other followers

Arxiu

Juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
%d bloggers like this: