You are currently browsing the category archive for the ‘Francès’ category.

.

ANTICIPACIÓ

La mort em va sorprendre als setze anys.
Una nit, era estiu. No és que em morís aquell dia,
però va ser aquell dia que vaig descobrir que moriria.
Mai més no ho he sabut com aleshores:
fins a l’últim verd de la fulla de l’àlber
que s’inclinava cap a l’únic tronc sense llum de fanal.
Fins a la punxa de vidre més menuda
del fanal ferit per una pedra.

ANTICIPACIÓN

La muerte me sorprendió a los dieciséis años.
Una noche, en verano. Acaso no muriera ese día,
pero ese día descubrí que moriría.
Nunca más lo he vuelto a saber como entonces:
hasta el último verde de la hoja del álamo
que se inclinaba hacia el único tronco sin luz de farola.
Hasta la esquirla de vidrio más diminuta
de la farola herida por una piedra.

(Traducció de Rosa Lentini)

ANTICIPATION

La mort m’a surprise à seize ans.
Par une nuit d’été. Ce n’est pas que ce jour-là je sois morte,
mais c’est le jour où j’ai découvert que je mourrais un jour.
Jamais plus je ne l’ai autant su qu’alors :
jusqu’au dernier vert de la feuille du peuplier
qui se penchait vers le seul tronc sans lumière de reverbère.
Jusqu’à la plus petite pointe de verre
du réverbère blessé par une pierre.

(Traducció de François-Michel Durazzo)

Del llibre On no sabem (Ed. 3i4, premi Octubre 2010).

Anuncis

Cull el fruit de la meva veritat,
una magrana oberta
com una riallada
de criatura
de dentetes petites
i desiguals:
cada fragment
de la meva certesa.

Si a poc a poc
la prens i te la menges,
el gust de mi voldrà estimar-te
com jo t’he volgut estimar:
sembrant-te el paladar
i acollint-se en el ventre.

Fins que s’empelti en el teu arbre
i jo pugui prendre de nou
el fruit de tu
i, a poc a poc, menjar-lo.

Colhe o fruto da minha verdade,
uma romã aberta
como uma gargalhada
de criança
de dentes pequeninos
e desiguais:
cada fragmento
da minha certeza.

Se, pouco a pouco,
a agarras e a comes,
o meu sabor vai querer amar-te
como eu te quis amar:
semeando-te o paladar
e acolhendo-se no ventre.

Até que se enxerte na tua árvore
e eu possa voltar a apanhar
o teu fruto
e, pouco a pouco, comê-lo.

(Traducció de Sofia Fonseca i Ângelo Ochôa)

****

Pick the fruit from my truth,
an open pomegranate
like the laughter
of a child
with tiny
uneven teeth:
each a fragment
of my certainty.

If you take it slowly
and eat it,
the taste of me will want to love you
as I have wanted to love you:
sowing your palate
and finding shelter inside you.

Until it grafts on your tree
and I am able to pick again
that fruit from you
and slowly eat it.

(Traducció de Montserrat Abelló)

****

Cueille le fruit de ma vérité,
une grenade ouverte
comme un rire
d’enfant
à petites dents
inégales :
chaque fragment
de ma certitude.

Si peu à peu
tu la prends et la manges,
le goût de moi voudra t’aimer
comme j’ai voulu t’aimer :
en ensemençant ton palais
et en se lovant dans ton ventre.

Jusqu’à ce qu’il se greffe sur ton arbre
et que je puisse prendre à nouveau
le fruit de toi
et, peu à peu, le manger.

(Traducció de François-Michel Durazzo)

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 60 other followers

Arxiu

Novembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
%d bloggers like this: