You are currently browsing the category archive for the ‘Pintura’ category.

mentre en Joe en farà de les seves.

Quines ganes!

presentacio-papasseit-quim

LES TEVES MANS

Embolcallen amb vels goig i tristesa.
Són sostre d’una xarxa de perfum,
són els ventalls, amor, del meu costum
i serveixen d’espasa a la sorpresa.

M’agraden quan alegen entre el fum
o quan remouen brins de senzillesa;
les teves mans són alegria encesa
i fulles d’un pomer al clar de la llum.

Castellets de l’amor. Flames de ploma.
Són banderetes del teu parlar. Són
i toquen sense pes, clares d’un món

que tu modules des dels teus Bagdads.
Respires per les mans, amor. Són poma
i estel saboner quan renten els plats.

Joan Brossa

mix brossa coberta CAM00826CAM00860Pop-arbre pop arbre de canto

La teranyina com un ventre
o una barca.
Si no la miro, no la veig.

O jo com una barca.
Els peixos se m’atansen
i em fan comentaris banals.

“Ahir el cor m’explotava.”

Llençar-me als meus lleons.

Polvoritzar-me per fer-ne pigment i pintar quadres de llunes estagnants i bèsties lluminoses els quals amb el temps s’allunyaran de l’òrbita paterna i a poc a poc es dipositaran cadascun a la seva branca del bosc de l’enllà i espolsaran les ales i després les plegaran polidament i cantaran tots a la vegada les profundes vibracions de la buidor, cadascun la seva, irrepetible, com campanes petites i grosses i esquerdades, i, si algú sent el conjunt de tots plegats des de l’ençà, tal vegada pensarà que li recorda aquella ombra sense títol, perquè mai no en va tenir, que caminava pel camí de les estaques, cap a ponent, amb un bastó, descamisat i amb una gepa més grossa que el seu cap, sense esperança, sota un cel ple de signes i respostes.

Perquè l’infern sóc jo.

Gravat de Mercè Galí

Dimarts 14 de febrer,
a les 7 del vespre,
a la Sala Cràter (c/ dels Àngels, 16, Barcelona):
1a sessió de Sulfur poèticL’ÈPICA DEL CRÀTER DELS ÀNGELS,
amb Lluís Calvo, Carles Hac Mor i jo
.
Tancarà l’acte un homenatge d’Edicions Poncianes a Antoni Tàpies.
www.salacrater.com

Joan Ponç

Dissabte 4 de febrer, a les 7 del vespre,
a L’Esquerda (c/ Prat de la Riba, 31, Granollers),
Presentació de Caure amb Esteve Plantada.

Rius soterrats

Dijous 9 de febrer, a les 8 del vespre,
al Museu de Granollers (c/ Anselm Clavé, 40, Granollers),
Presentació de Rius soterrats,
llibre d’artista que conté deu gravats
de diversos pintors cardedeuencs
inspirats en deu poemes procedents de Parets.

 

Diumenge 29 de gener
a les 12 del migdia
a la Fundació Palau (c/ Riera, 54, Caldes d’Estrac):
S’obren i parlen les Capses secretes de Joan Ponç.
Recital amb Lluís Calvo, Enric Casasses, Laia Noguera,
Andreu Galan, Blancallum Vidal i Jordi Carulla-Ruiz.

Cap-espelma de Joan Ponç

Dijous 2 de febrer
a les 9 del vespre
a la Sala Razzmatazz 3 (c/ Pamplona, 88, Barcelona):

Concert de Red For More (25 minuts)
a la segona ronda del festival Emergenza.

PERTANYO A LA LLIBERTAT

Sóc esclau de lo que fuig.
Rusiñol, El pati blau

Pertanyo a la llibertat
i no sóc de ningú més,
ningú em diu fes o desfés
ni m’entra cap veritat
si ella no m’ha tirat
el seu penúltim cartutx,
i no m’admet cap rebuig,
només faig lo que ella vol
i canto amb el rossinyol
“sóc esclau de lo que fuig”.

Enric Casasses

Del llibre Bes nagana (Barcelona: Edicions de 1984, 2011)

Gravat de Mercè Galí

L’estimat País Valencià

L’ha publicat Edicions 62

Vet aquí uns poemes, acompanyats d’unes magnífiques il·lustracions de Quim Moya

N’estic molt agraïda

Estic a punt de travessar-lo.
El cos obert, el cos tancat.
El llit desfet i el sol.
L’olor que m’arriba de fora.
He vist el llindar.

Il·lustració de Quim Moya

.

Tinc el cor d’euga prenyada.
Reconec cada fragment
d’aquesta terra.
Els núvols són un pit
i sóc en tot.

L’espai es vincla,
com l’arbre que ofereix, esbatanat.
Es deixa caure la llavor.

Il·lustració de Quim Moya


No hi ha ritme.

El dubte, la muntanya no té cos:
jo i jo que no sóc jo.
Hi ha miralls a tot arreu,
el somni de dintre i el de fora.

No esperis.
No hi ha missatge.


És el terreny.
És obrir-lo,
buidar-lo,
permetre’l.

Il·lustració de Quim Moya

Els ulls a la pedra, rèplica de res,
com llim rogenc que aviva l’ànima,
retina endins.

El pes del cos, llavors,
es fa figura i forma,
llavi i cor.

A dalt, altres ulls em miren,
com comportes de cel
o cóms de llum.

Uns ulls com els nostres.
Tothora com els nostres.
Però sense parpelleig.

Del llibre Estiula (Barcelona: Labreu edicions, 2011)

Gent, paisatges i mots (2011), de Benet Rossell. 29,5 x 21 cm. Tinta xinesa sobre paper

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 58 other followers

Arxiu

Abril 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
%d bloggers like this: