Plaqueta publicada per Cafè Central l’any 2005.

«Afirmar-te en la mentida» ha escrit Laia Noguera en un poema en prosa, Incendi 1: caldre no, molt i molt bo, tan bo que tothom l’hauria de saber de memòria i cridar-lo de tant en tant.

Carles Hac Mor

Vet aquí una adaptació teatral del llibret, que ha romàs sense representar-se.

I

UNA BANDA: No cal pensar en res més que en ara. Assumir el caos com el propi nom, la nit com un temple, la meva veu contra el buit. Sóc una capsa de llumins: jo i els meus dimonis a la corda fluixa.

L’ALTRA BANDA: Tu i tu en la penombra de l’habitació i el meu cos nu contra la paret freda, contra la mitja llum, entranyes obertes en la crucifixió meva vostra fragmentada d’ara mateix.

UNA BANDA: Jo i els meus dimonis a la corda fluixa.

L’ALTRA BANDA: Tu i el meus dimonis.

UNA BANDA: Jo i els teus dimonis.

L’ALTRA BANDA: Tu i el meus dimonis.

UNA BANDA: Tu i el meus dimonis.

Silenci.

L’ALTRA BANDA: Et diré en silenci l’incendi al revolt de la pell, que no me’l prenguin les paraules.

UNA BANDA:

Era l’empresa folla d’estimar-te
si tu no saps ni redimir-te,
folla
la humil batalla que et donava en mi.

És en el riure cansat de la pedra
que hi ha el meu nom:
l’insult dels teus ullals.

Crepita el tronc amb el so verinós
de la fugida a l’extrem del dolor.

II

L’ALTRA BANDA: Dir, no dir, més enllà: tot és mots i mots en tot.

UNA BANDA: No és cap novetat.

L’ALTRA BANDA: No és cap novetat, però això és ple de fills de puta.

UNA BANDA: Jo no sóc i vosaltres ni heu estat ni sereu mai. (Silenci.) No em toquis el dir, que en tu les paraules neixen mortes.

L’ALTRA BANDA: Al cos hi tinc el teu insult de llop. Ets dolor de carn, saber l’odi. Envestir l’odi contra el mur i rebentar-li les entranyes.

UNA BANDA: Saber que era odi, puny de tenebra.

L’ALTRA BANDA: Saber que no. (Silenci.)

De nou m’encalça la mentida,
peta
la meva olor de carn podrint-se,
dius
la meva mort.
Que mai t’arribi el gust
de carn que crema en el teu incendi.

Vanagloria’t, si algú t’ha d’escoltar,
d’haver jagut amb la pols.

UNA BANDA: No és cap novetat.

L’ALTRA BANDA: L’instint de caça, el mot tirà, la llengua com un dard enverinat.

UNA BANDA: La teva palla a l’ull dels altres. (Silenci.) Tu i els seus dimonis a la corda fluixa.

L’ALTRA BANDA: En el crepitar del foc m’has dit el cos com un castell, com un planeta. Jo ara em dic a mi contra vosaltres.

UNA BANDA: Com dir entre el soroll de paraules, darrere el gest.

III

UNA BANDA: Com dir entre el soroll de paraules, darrere el gest. (Silenci.)

Per què parlar de mi?
Ja parlo de mi quan dic que la nit és dolça
i que no hi ha vent que agiti les branques.
Ja parlo prou de mi quan dic que els ulls del riu
brillen sota l’ombra intermitent de les algues.

Com dir-ho entre el soroll de paraules?

Ara que la nit és dolça
i respira lentament pels esvorancs de la tempesta
i una branca trencada no acaba de caure perquè ja no fa vent
i el riu és en repòs,
mostro el rostre il·luminat a l’aire estèril
i dic que sóc jo i parlo de mi
i dic que sóc jo perquè sóc immolada
i si no fos immolada no seria jo,
i dic que sóc jo i parlo de mi
i dic que sóc jo perquè sóc immolada
i si no fos immolada no seria jo.

L’ALTRA BANDA: S’ofereix nafra per ficar-hi el dit o la polla. Econòmic. Sang inclosa.

IV

UNA BANDA: Tot és mots i mots en tot. Mentida! Fa vertigen la memòria del punt de foscor.

L’ALTRA BANDA: Fa vertigen l’avís del no sentit.

UNA BANDA: Fa vertigen fer l’amor.

L’ALTRA BANDA: Fa l’amor fer vertigen.

Silenci.

UNA BANDA: És el buit que tinc a dintre: només puc sentir ecos.

L’ALTRA BANDA: Només ecos. Fa vertigen la memòria del punt de foscor.

UNA BANDA:

Ara em convé fugir de tu, destrossa
de carn petant a les brases, l’oblit,
que no tinc res, només l’insomni, el buit,
només paraules que ara callen,
tot
tan diferent de com ho deies tu.

L’ALTRA BANDA: Fer l’amor és un suïcidi.

UNA BANDA: Ara em convé fugir de tu, destrossa de carn…

L’ALTRA BANDA: La meva palla a l’ull…

V

L’ALTRA BANDA: S’estira com un embrió a l’úter de la nit.

UNA BANDA: Jo no sóc ni tu ni ell. Només polsim de cendra a l’espinada nocturna. (Silenci.) La meva carn penja a la forca.

Parlen solapant-se.

L’ALTRA BANDA: M’he ficat al llit amb els meus pitjors enemics.

UNA BANDA: A la corda fluixa.

L’ALTRA BANDA: Els he fet l’amor d’un a un i he rigut amb ells.

UNA BANDA: Ara, amb les butxaques buides, no sabem avenir-nos de com el vent ens ha empès lluny de les paraules.

L’ALTRA BANDA: Els he mirat de reüll des de la meva pell nua i vulnerable.

UNA BANDA: Ara que podríem, només hem fet marxa enrere sempre, desfent camí.

L’ALTRA BANDA: He exposat el cos als meus pitjors enemics perquè m’esbudellessin amb els seus ullals de hiena i em cremessin les vísceres.

UNA BANDA: Ara no sé en què cal pensar.

VI

UNA BANDA: Ara no sé en què cal pensar.

L’ALTRA BANDA: En res més que en el buit. Les paraules, les paraules, les paraules no són.

UNA BANDA: És que sóc el buit? (Silenci.) M’he dit: “l’incendi és just, cal cultivar-lo. Que creixi el foc en la crucifixió. És just torbar”, m’he dit, “l’abast de la paraula.” I la lenta crepitació té un encís que no podria descriure.

L’ALTRA BANDA:

A la carn em tatuaves els déus;
la carn penja a la forca,
per la carn de dir-me teva,
un os a contrallum del cant pútrid.

UNA BANDA: Sé la pell tova de la paraula en la dissecció de mi. Palpo l’incendi del fust de la nit.

Interrompent-se.

L’ALTRA BANDA: Sé que portes l’altar major del foc a sota de la pell.

UNA BANDA: No et vull tacar amb el soroll de les paraules.

L’ALTRA BANDA: Em tatuaves els déus a les entranyes.

UNA BANDA: Saber que era odi, puny de tenebra.

Silenci.

UNA BANDA: No hi ha motius. No hi ha vivència. No hi ha no.

VII

L’ALTRA BANDA: Només hi ha l’incendi. Cantar-te és calar foc. L’incendi t’il·lumina la mentida.

UNA BANDA: Em reconec en l’olor de carn cremada. Foc follet de repetir-me el nom al fons de la caldera. (Silenci.) Sóc un os a contrallum, en el cant pútrid. La mort em corre per les venes.

L’ALTRA BANDA: Em malgasto com una cigarreta. (Silenci.) Saber que no.

UNA BANDA: Assumir el caos com el propi nom.

L’ALTRA BANDA: Saber que no. (Silenci.) El meu cor és una capsa de llumins. Em reconec en l’olor de carn cremada.

Ara em convé fugir de tu, destrossa
de carn petant a les brases, l’oblit,
que no tinc res, només l’insomni, el buit,
només paraules que ara callen,
tot, tot
tan diferent de com ho deies tu.

VIII

UNA BANDA: No cal pensar en res més que en ara. Ara em convé fugir de tu. (Silenci.) És dur adonar-se del contrasentit. Assumir el caos com el propi nom. Posar límits a l’ànima per no diluir-se en el no-res.

L’ALTRA BANDA: Posar límits al cos?

UNA BANDA: Jo també sóc el cos.

L’ALTRA BANDA: Tu ets els meus dimonis.

UNA BANDA: Tu ets la meva corda fluixa.

L’ALTRA BANDA: Assumir el caos com el propi nom,

UNA BANDA: la nit com un temple,

UNA BANDA i L’ALTRA BANDA: la meva veu contra el buit.

L’ALTRA BANDA:

Estat intermedi,
temps blanc,
la por tan clara
entre el teu puny
i el rastre sec
de queixalada.

Jo, a la forca,
pena de mort
dels teus dies.

És només
allargar els dits
cap al vent,
mort dansada.

(Silenci.)

És només
allargar els dits
cap al vent,
mort dansada.

UNA BANDA: És només fugir de tu.

Més desinformació:

-Llegiu una prosa que es diu L’incendi i que hi té una certa relació, no sabem de quina mena.

Anuncis