Els traductors han fet un treball impecable, ja que no solament ens fan saber què diuen els poemes originals sinó que els textos resultants funcionen també com a poemes en català.

Manuel Castaño

Mentrestant agafa’m la mà és la traducció de Bitartean heldu eskutik, l’alabat llibre de Kirmen Uribe, feta per Jon Elordi i Laia Noguera i publicada per l’editorial Proa el 2010.

La publicació el 2001 de Mentrestant agafa’m la mà, Premi Nacional de la Crítica, va suposar una “revolució tranquil·la” en l’àmbit de la literatura basca. Traduït al castellà, al francès i a l’anglès, va ser premiat en la seva versió anglesa pel PEN American Center com a finalista al millor llibre de poesia traduït del 2007. S’ha convertit en un dels llibres de poesia més llegits en euskera.

EL RIU

Temps enrere, hi havia un riu en aquest lloc,
on ara hi ha aquestes lloses i aquests bancs.
Hi ha més d’una dotzena de rius sota la ciutat,
si fem cas del que expliquen els més vells.
Ara no és més que una plaça d’un barri obrer.
I tres pollancres són l’únic
indici que el riu continua aquí sota.

Tots tenim a dins un riu amagat a punt de desbordar-se.
Si no són les pors, és el penediment.
Si no són els dubtes, la impotència.

El vent de ponent sacseja els pollancres.
La gent camina amb dificultat.
Al quart pis una senyora gran
llença roba per la finestra:
ha llençat la camisa negra i la faldilla de quadres
i el mocador groc de seda i les mitges
i les sabates de xarol blanques i negres que portava
el dia d’hivern que va arribar del poble.
Enfonsats a la neu, els seus peus semblaven fredelugues glaçades.

Els nens han corregut rere la roba.
Al final ha agafat el seu vestit de núvia,
que s’ha enganxat maldestrament en un pollancre
com un ocell massa pesant.

S’ha sentit una gran fressa. Els vianants s’han espantat.
El vent ha arrencat de soca-rel un dels pollancres.
Les arrels semblen la mà d’una velleta
que espera una altra mà que l’acaroni.

Més informació:

El cor per sobre de les idees, de Manuel Castaño
(article aparegut al Quadern del País el 21 d’octubre de 2010)

Minimalisme estremidor, d’Anna Ballbona

Kirmen Uribe, senzillament, d’Esteve Plantada

– Un comentari i un poema al bloc d’Albert Calls

– Un comentari de la presentació a Manresa al bloc de Llorenç Capdevila

– Un poema a Tinta xinesa

– Un poema a La República Poètica de l’Ernest Farrés

– Un poema a La paraula nostra

– Un altre poema en aquest mateix bloc

– Un altre fragment en aquest bloc