“Tel·lúria” és un petit poemari publicat a Bellesa ferotge (Editorial Fonoll, 2005), que recull les obres guanyadores del 7è premi de poesia Joan Duch i del 4t premi Joan Duch d’àmbit comarcal. Els autors que apareixen al llibre són Israel Clarà, Roc Casagran, Mireia Companys, Laia Noguera, Sergio Roche i Jordi Masbernat.

TENIA L’AMIGA

Tenia l’amiga asseguda a la falda.
Li veia l’esquena brillar sota el sol.
L’aroma m’emmena a tastar-la, tan clara.
Sabia la festa que em dava el seu cos.

L’obria amb deler: s’esbadella, s’ofrena,
mostrant-me rojors d’amagat trencadís;
tenia la tendra escapçada de pètals,
espurnes lluents, a la punta dels dits.

L’amiga em mirava. Si em reia –brillava!–,
volia abraçar-la i saber-ne l’olor.
Que dolça, l’amiga, tan roja i tan blanca!
L’amor me l’ha feta per fer-li l’amor.

D’UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE,
QUE SE PENTINAVA EN UN TERRAT
AB UNA PINTA DE MARFIL

                        A August Bover

Va ser la pinta, no pas jo,
perquè els embulls d’una beutat
de veritat –cabells, xarot…–
no es fan més grans amb la calor.

Hi havia sol. Sota el balcó
les orenetes despenjaven
xerrics estranys de primavera.
Sentia caure el temps enrere:
la tarda clara, els rínxols molls.

A les espatlles, la frisança.
A la barana del balcó.

La pinta veu un home sol
que mira enlaire, un home així
que acluca els ulls, reblert de llum.
Li semblo un arbre i una lluita
entre els cabells i la pell blanca.
Ell mira amunt i li permeto
que em vegi els dits besar-me el cap.

Prò em pentinava:
va ser la pinta, no pas jo.