You are currently browsing the tag archive for the ‘Ariadna Parreu’ tag.

Conglomerat és el text que vaig escriure per a l’acció vam fer l’Helena Pellisé i jo al seminari “La Matèria com a forma”, un projecte d’Ariadna Parreu, el dia 1 de desembre de 2016.

Vet aquí el text i unes fotos de Csaba Nagy:

Som fets de capes, de pedaços.
Superposicions de discursos.
Del que cal i el que no cal.
Superfícies espinoses, subtils, dures, transparents.
Totes les paraules carregades en el cos.
Paraules, mirades, intencions.
Perquè les paraules precipiten en matèria.
I abans, els pensaments.
Pensaments acumulats als teixits de l’experiència.
L’experiència, que és dúctil, que és ampla, que és vasta.
Que també és cantelluda.
Perquè és allò que calgui viure.

Però podem doblegar-nos, desmembrar-nos, estripar-nos, fusionar-nos.
Podem ser líquids, translúcids, aparents.
Ressonar en la vibració de cada capa i deixar que s’evapori.
Deixar que s’evapori el nostre nom.
Deixar que surti a fora allò de dintre.

Perquè l’espai és el cos.
El cos és una forma de l’espai.
L’espai s’expressa en el cos.
El cos continua en l’espai.
I les capes de dintre es projecten a fora.
Per això el regust de viure de vegades és abrupte.
Tan eixorc, tan trencadís, tan resistent.

Les configuracions de la vida són incertes.

Però imagina’t deformar-te.
D’una manera inesperada.
Imagina’t quedar-te indefinida.
Adimensional, incalculable.
Sense relleu, sense reflex, sense textura, sense color, sense pes.

Amb què t’identifiques?

Perquè transformar-se sembla ser inevitable.
Desfer-se, comprimir-se, distorsionar-se, esqueixar-se.
Sembla ser llei de vida.

Però fixa’t en tu.
En com ressona la teva matèria.
Vet aquí un fragment d’esponja, de pedra, de vidre, de metall, de fang, d’aire.
Opac, sintètic, teixit.
I si depèn de com ens mirem?
De quin sigui el terme de comparació?

I si l’espai, el cos, la matèria són percepció?
I si no hi ha dimensions?
No hi ha domini, no hi ha límits.
I si ens quedéssim invertits?
El dintre a fora?
La dreta a l’esquerra?
El sí al no?
El jo al tu?

Què passaria si invertíssim la presència i l’absència?

Per què hem de ser sempre com sembla que som?
I si som resistents, ingràvids, lleugers, elàstics, suaus, estilitzats?
I si resulta que ens podem manipular, convulsionar?

I si resulta que la vida no és allò que sentíem?
Perquè potser som uns hostes de la vida.
Perquè la vida potser no la fem, sinó que ens fa.

De vegades em sento enrotllada per dintre.
Una molla que ha perdut la direcció.
Que ja no sé d’on venia.
Estic plena de coses, de grumolls.
Ja no sé què més carregar-me perquè arribi el moment que per fi pugui considerar que això de viure té sentit.
Sóc una escorça molt i molt gruixuda.
Per dintre no tinc tacte, sóc de suro.
Em sento com un mineral inert, a l’espera.

Si estem construïts, per què no enderrocar-nos?

Tinc por de l’experiència.
De notar massa coses amb les mans.
Tinc por d’engolir-me la vida a glopades.
De no poder suportar tanta vida.
M’agradaria trencar-me sota el pes de la vida.
Deixar de resistir.
Fer-me miques.

Però sóc feta de coses petites encallades.
Quan em podré arribar a trencar?
Les fibres que em sostenen són tossudes i, sobretot, creuen en el passat.
Però em pico i ressono.
Sóc buida.
Cada fragment té un so diferent, el seu so.

Busco el so.

I si deixo que em caigui l’escorça, què em pot passar?
I si m’escalfo, en quin moment em desfaré?

Hi ha parts de mi que no tenen sortida de ventilació.

Però no té sentit que només hi pugui haver una configuració possible.
No m’ho crec.
Les fibres poden teixir-se en direccions diferents.
No cal fer-ho sempre de la mateixa manera.

Potser la qüestió no és allò de què estem fets.
Sinó quin ús en fem.

I si ens ho creiem o no.

helena-pellise-materfad-barcelona-5helena-pellise-materfad-barcelona-4

Anuncis

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 60 other followers

Arxius

Juliol 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
Anuncis
%d bloggers like this: