You are currently browsing the tag archive for the ‘Joe Ambell’ tag.

mentre en Joe en farà de les seves.

Quines ganes!

presentacio-papasseit-quim

No hi ha cims ni hi ha pous. La llum és la no-llum i el camí és el no-camí. El sí és la veritat fonamentada. Tot és sí. El sí és el cercle principal i tots els cercles hi conviuen. Sense sí no hi ha marge ni parèntesi. A l’exterior no hi ha llum. L’exterior no existeix. La vida és un gran cercle que s’eleva. La direcció és cap endins. Tot són cercles i cicles. El buit. El buit que es cosifica. I, a la vegada, no hi ha res cosificat. El ritme intern. És un batec. Això és el que allibera. La frontera és el buit. No hi ha frontera. És el cim. En aquest lloc no hi ha dolor. El dolor és una expressió de la matèria. La matèria és una forma del sí. El sí és en tot. El dolor és raptar aquest sí, llençar-lo cap a fora. La natura hi camina per sobre. La natura és un foc indestructible. El sí és un punt d’unió. La unió és el nucli del sublim. A fora no hi ha res.

Ho ha dit en Joe.

Que no oblideu mai que el corrent de l’alegria és imparable.
Que us recordeu els uns als altres què és necessari i què és inútil.
Que desistiu de ser necis amb els altres.
Que estimeu i després feu allò que hagueu de fer.
Que no perdeu de vista la influència que exerciu en el món i en les altres persones.
Que parleu per als altres, no contra els altres.
Que visqueu amb els altres, no contra els altres.
Que entengueu que no esteu separats els uns dels altres.
Que porteu a l’acció la saviesa, no pas la ignorància.
Que la vida és preciosa.
Que quan no sembla preciosa és que portem les ulleres errònies.
Que cal canviar-nos les ulleres.
Que cal treure’ns les ulleres.
Que cal mirar amb amor. I ja està.
I aleshores la vida és preciosa.

Joe Ambell

Diu que això és poesia.
Que hi ha diversos nivells de cada cosa.
Poesia cosa bonica cosa que parla que transforma
poesia que remena que remet que no diu res.

Diu que tant li fot.
Que no hi ha res definitiu.

Poesia que no respon no hi ha resposta poesia com a molt una pregunta.

Joe Ambell

Fotografia de Josep Grifoll

JOAN PONÇ: Només puc donar el meu miratge.
MIRALL 1: No només.
MIRALL 2: Jo sí que sé què és passar fred.
MIRALL 1: És possible atansar-s’hi.
MIRALL 3: Estic tancat en una casa equivocada.
MIRALL 1: No és atansar-s’hi. És permetre.
MIRALL 2: Aquí hi fa un fred que t’esqueixa.
MIRALL 3: Qui n’és el responsable?
MIRALL 1: Obrir.
MIRALL 2: És inconcebible el fred que tinc.
MIRALL 1: Com un cabdell.
MIRALL 2: Tinc més fred que ningú en aquest món.
MIRALL 3: I tu què saps?

Joe Ambell

Porta-ho a l’acció sense mirar les despeses.

El somni, som tots qui el somiem. Parlem des del fons de l’oceà. Som erugues, eruguetes, eruguetes ignorants.

Porta-ho a l’acció d’una manera impersonal, obertíssimament, amb el cor obríssim, oberturat, sense cap subjecció.

La ruta de l’eruga al fons de l’oceà.

Porta-ho a l’acció sense pensar en les conseqüències.

Tot és part del mateix. El missatge ja hi és.

Porta-ho a l’acció obrint-te tant que perdis el cos, sense buscar, ni voler, ni sortir, perquè ja ets fora i no hi ha el vel, no hi ha res per destapar.

Oh, petita erugueta farcida de dificultats al·lucinades. No hi ha res per destapar.

Porta-ho a l’acció d’una manera compassada.

És igual si el que fas és important o memorable. És igual siguis com siguis, siguis qui siguis, facis què facis, perquè sempre seràs el mateix: una erugueta del fons de l’oceà, i el fons, i l’oceà, i la magnitud. Tots vivim el mateix somni.

Porta a l’acció allò que sigui necessari, sense condicions, amb total disponibilitat.

I

Hi ha dos homes: l’home infern i l’home gerro.
I hi ha l’home que no és res.

II

Es treballa i es menja per distreure’s.
Ferir no ha estat mai necessari.

III

És una casa que no té parets.
No vas a fora: vas a dintre. No vas enlloc: només et quedes.

IV

Tot és igual: ets tu que ho veus sòlid o líquid. El concepte és un imant.
La teva mà és una muntanya.

V

Les coses són dolces si t’alces per veure-ho. Només per veure-ho.
Per contemplar-ho i callar.

VI

Aprendre a donar i a saber que allò que t’enganxa no hi és.
Que ets molt més alt que tot això.

VII

Tot els altres col·laboren a portar-t’hi.

VIII

No es tracta d’arribar-hi.
Si no ho vols, no ho diguis amb les seves paraules.
No et posis el seu nom.

IX

Veus només allò que veus, mentre ho miris d’aquesta manera.
No hi ha resultats.

X

El sublim és diferent.
És en vosaltres, en cada cosa petitíssima.

XI

La font raja sempre.
Extraviar-se és un lloc i tu ja hi ets.

XII

La mort, el dolor, la saviesa, les ombres, els arbres.
El pa.

XIII

Cal treure’s el cos afegit.
Les portes són inútils.

XIV

N’hi ha prou amb la terra i el sol.
La resta són miratges.

XV

Fins al punt que l’únic que fas és veure-ho.
Aquest és el gran avantatge: que és l’única cosa que vols de debò.

XVI

No busquis.
Hi ha fils pertot arreu. Tothom.

XVII

És com una àguila.
No t’arrauleixis. Aquest no és el lloc.

XVIII

Deixes en tot el teu so.
Aquesta boira no hi és. No ho ets.

XIX

No és tampoc el que jo et digui. Veure créixer la muntanya.
Sou molt més grans i petits.

XX

El llenguatge és només un vincle més.

XXI

Està sempre preparat. No hi ha cap màquina.
Et fas diferent i és per això que estàs malalt.

XXII

És el lloc d’on véns.
El desert és un símbol.
No és necessari que els altres ho vegin.

XXIII

No hi ha culpes. Ets tu que ho recargoles.
No vulguis que tot tingui el teu nom.

XXIV

L’autèntic triomf és transcendir.
Hi ha un ull per a cada cosa.

XXV

Sense forma. Sense límits.
Ets tu qui decideix.

XXVI

Trencar-ho com un gerro.
De cop.

XXVII

Deixar d’existir és un concepte.
No tinguis por de què pensin els altres.

XXVIII

No moguis els ulls.
Aprofita-ho.

XXIX

Ho faràs a poc a poc. No et limitis.
No ho vulguis dominar.

XXX

Sobretot, no hi busquis el sentit.

XXXI

A mig camí t’adones que no n’hi ha, de camí,
que la jungla és immensa.

XXXII

Es treballa amb el que es té.
L’home savi és el que estima els seus defectes.

XXXIII

Hi ha una serp. Una font a l’obaga.
A casa ja tens el que fa falta.

XXXIV

No interpreteu: viviu.
Per buscar cal obrir les comportes de dintre.

XXXV

El fang és una idea que te’n fas.

XXXVI

No és necessari recompondre-ho. No esperis que surti. No vulguis avançar. No et preguntis. No hi ha avenç en el camí.
Tot això és una metàfora.

XXXVII

Això és el que vindrà: que no sabràs com explicar-ho.

XXXVIII

Ets jo en el moment que m’estimes de debò.
Estimar de debò és deixar-se caure.

XXXIX

No aconsegueixes res de res.
Aconseguir no és la manera.

XL

El que és important és que ho facis per als altres.
No t’omples de la llum. La llum no hi és de la manera com et penses.

XLI

Deixa de subjectar la veritat. Com esperar que et diguin la clau de tot.
Comença a admetre que tot això no existeix.
No hi ha res que existeixi.
Existir és una qüestió de relació.

XLII

Però és igual el que et digui.
Què sents?

XLIII

Deixar de subjectar.

XLIV

Treu-te del cap qualsevol idea que tinguis de mi.

XLV

Estigues atent a les fulles que es mouen. El vent. Fes-te un amb el vent i les fulles.
Quan et desfàs de les idees fas lloc a la visió.

XLVI

Qualsevol cosa que facis és la manera.
No et pensis que ets tan especial.

XLVII

Aquesta cosa que sents.
Enfonsa-t’hi sense mesura.

XLVIII

L’autenticitat no pot ser una cosa fabricada.

XLIX

Sense aquests moviments és impossible.

L

No visquis al peu de la lletra.

LI

Primer ets un ocell, després ets un lleó, després ets una planta.
Primer ets una muntanya.
Després ets l’oceà.

LII

No ho veus, que tot això són rucades?
No t’hi agafis tan fort.

LIII

Si el que vols és sortir, no ho faràs.
Primer has de veure que no hi ha frontera.

LIV

Que et sorprengui.
Que et deixi completament despullat.

LV

Tantes coses que han passat i tu no ho saps o et negues a saber-ho.
Viure hauria de ser comprometre’t a viure.

LVI

Tot això, si t’ho prenen, no ho trobaràs a faltar.

LVII

No sóc extremista. Al contrari.
L’extremista és el que necessita sentir-se al centre.

LVIII

No t’aturis.
És impossible aturar-se.

LIX

Cada dia hauràs d’enderrocar
els magnífics projectes del dia abans.

LX

I la confiança.

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 58 other followers

Arxiu

Abril 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
%d bloggers like this: