You are currently browsing the tag archive for the ‘Jordi Carrió’ tag.

MURS DE SANG

Barcelona, xopa de pluja i de terror. Fa tres dies que la pluja persisteix. Veig cossos morents on encar la sang hi batega. Deixo d’incloure’m dins meu. No tinc dins ni fora. Un vent nuvolenc tot ho esborra. Els esvorancs dels baluards em fiten. Em sento no ningú i ja no sé qui mira pels meus ulls.

Del portal Nou al baluard de Llevant la sang els murs endola. El foc, la ira, l’odi macilent de l’enemic. Bretxa del portal Nou: ferides obertes. Bretxa de la Fusina: cadàvers arreu. La faç esborrada. Ulls gèlids, opacs, els ulls massa oberts de la mort. Bretxa del baluard de Llevant: boques que sangloten.

Cremen les cases vora la rasa tallant del portal Nou. Un horror indicible que ja no sé escriure. Degollats pertot: Santa Clara, Sant Agustí. Ja no sé escriure.

Al pla d’en Llull una mare bressa el fill mort. Sota un estol d’ales de cendra la ciutat damnada bressa els fills morts. Ja no sé escriure més. Ha emmudit la terra. Ja no sé escriure. Només la veu del vent solfeja la venjança. També em tocarà la mort, la negra mort que allarga els braços, el lent creixement del poema cap a l’immens buit. La morfina fa lluny el món.

La pàgina és la pell, els mots se’m moren i deixo sobre el paper tota la sang.

Setembre, dimarts onze de mil set-cents i catorze.

Del llibre Suite Barcelona (Fonoll, 2011)

Anuncis

Les empeltades
A Pere Carrió

Hi ha la misteriosa força que fa que giri el disc solar i també altres misteris: la lenta creixença de l’olivera, aquest verd tan profund i l’or del fruit que sempre torna a néixer. Hi batega el decidit procedir del temps en l’infinit silenci, tots els instants de meravella d’un a un aferrats a la pell.

És vora els marges, prop de les vinyes i els ametllers, al peu de l’olivera secular, que l’home s’alça dels segles més amunt del vèrtex dels xiprers i del badall de les campanes.

En aquesta coma suau, a ponent dels Ports, on la boira, el gebre i quatre gotes són prou aigua i al fil de l’aire sento parlar la meva llengua, és la terra la que omple les gerres.

A ponent dels Ports.
Les Empeltades, Lledó, el Matarranya.

(inèdit)

Fotografia de Pere Carrió

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 59 other followers

Arxiu

Octubre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
Anuncis
%d bloggers like this: