You are currently browsing the tag archive for the ‘Jordi Valls’ tag.

Hi ha un poema de Seamus Heaney del llibre North, del 1975, titulat “Singing School”. És un poema complex, dividit en diverses parts, una de les quals es titula “Summer 1969”. Explica l’època en què Heaney es va establir a Madrid. Hi contrasta la tensa “pau” de la dictadura franquista amb la tràgica successió de notícies que arribaven d’Irlanda del Nord.
L’artista de referència en el poema de Heaney és Goya, en el meu és Chillida. L’estiu del 2013 m’ha suggerit aquest poema, rememorant el poema de Heaney, amb la realitat del país basc i la companyia imaginada de Kirmen Uribe, l’interlocutor, lector en qui jo havia pensat.
ESTIU 2013
A Kirmen Uribe         
 
 –
L’ETA esdevé una paràfrasi on sintonitzar Seamus Heaney. Cal entendre que l’abraçada de la boa constrictor no és un exemple d’entendriment existencial. Fora, l’exèrcit de núvols va compactant, a camp obert, una amenaça perpètua. Petits i prescindibles, naveguem els hostes amb el vent en contra. A Donosti, el vent desgasta l’acer de l’“Haizearen Orrazia”, on Eduardo Chillida s’integra a les empremptes dactilars de la pedra. Cap derrota no és definitiva. I davant del semàfor vermell, buscàvem a l’extrem de l’acció un referent per mesurar els llavis del capvespre amb el regust insistent de l’asfalt, en caure ja la barrera de la carn, l’ossada d’una ètica imperturbable que ofereixi respostes concloents. La poesia no resta exempta de responsabilitat. Entre els replecs dels mots, explica que l’enemic no existeix, però ens fa saltar pels aires, de cop, en inflamar-se la sospita del missatge secret que nodreix l’expectativa del conflicte. La sorpresa i la rutina, com un fantasma que mou la bandera de la desconfiança, on la raó, decapitada, podreix el verd per exhalar la boira de Derry, de Bilbao, de Belfast, de Gernika.
Jordi Valls

Vet aquí l’agenda per a aquesta setmana.

Dimarts 23, Sant Jordi:
– De 10 del matí a 2 del migdia, Edicions Terrícola tindrem l’oportunitat d’acompanyar les fantàstiques i precioses Edicions Poncianes a la seva parada del carrer dels Àngels, 16 (Barcelona – l’antiga Sala Cràter). S’hi contemplaran plaquettes, s’hi sentiran poemes i s’hi esdevindran altres espècies de fenòmens.
– A partir de les 4 de la tarda serem a la plaça del Rellotge, al barri del Fondo (parada Fondo), a Santa Coloma de Gramenet, en una mostra d’editorials de proximitat. En aquella mateixa plaça de 19.45 a 20.30 hi haurà un recital amb un munt de poetes. Clourem l’acte plantant una plaquette infinitesimal.
– Seguidament i a corre-cuita tornarem a la Sala Cràter ponciana (Barcelona – carrer dels Àngels, 16) per participar en una sessió de micro obert que hi haurà de 8 a 10 del vespre.

Invitació Ah

Dimecres 24 d’abril:
Festa Terrícola a l’Horiginal (carrer de Ferlandina, 29 – Barcelona).
Hi participarà una rastellera de terrícoles exquisits:
Carles Hac Mor, Meritxell Nus, Jordi Valls, Ester Xargay, Lluís Calvo, Meritxell Cucurella-Jorba, Víctor Sunyol, David Caño, Ricard Mirabete, Jaume C. Pons Alorda, Joan Duran i Mireia Calafell.
I els editors.
Presentarem l’editorial i les tres plaquettes infinitesimals: El cel barrat, de Carles Hac Mor; Sense permís, de Meritxell Nus, i L’esfinx, de Jordi Valls.
Anunciarem dues bones notícies.
I recitarem.
Serà a les 20.30.

Dijous 25 d’abril:
Lectura dramatitzada d’Ah!, el nou llibre de Laia Noguera i Edicions Poncianes, al centre d’art contemporani Can Sisteré (carrer de Sant Carles, s/n – Santa Coloma de Gramenet).
A les 8 del vespre.
Amb Jaume C. Pons Alorda, Nú Miret, Jordi Carulla, Àngel García-Cerdaña i l’autora.

ah_sistere1

ah_sisteré2

Divendres 26 d’abril:
Farem un sopar poètic al restaurant Can Major (carrer Major, 27 – Montmeló), l’únic restaurant amb el certificat Slow Food del Vallès Oriental i que treballa amb productes de proximitat i km 0.
El menú inclou poductes de proximitat, plats únics i versos que germinen en un sopar on presentarem Edicions Terrícola i recitarem poemes.
Els comensals tindran l’oportunitat de sopar amb Jordi Valls i Esteve Plantada i de fer-los preguntes i incitar-los a recitar poemes i altres fenòmens terrícoles.
Començarem a les 21.30.
El preu del sopar (versos, recital i tertúlia inclosos) és de 25€.

Dissabte 27 d’abril:
Presentarem les plaquettes a la cafeteria Punt i Coma, de Santa Coloma de Gramenet (carrer Major, 5).
A les 7 del vespre.
Hi participaran Joan de la Vega, Carles Hac Mor, Jordi Valls, Meritxell Nus i els editors.

StJordi_WEB

A PROPÒSIT DE LA COMÈDIA

Quan Dant baixa als inferns de la mà de Virgili es troba amb tots els horrors de la terra, però és quan Virgili fa el relleu a Beatriu que Dant s’eleva i comença a descriure amb un altre llenguatge més simbòlic i musical. A mesura que va pujant sota les directrius de la musa, el so de les esferes varia la tonalitat. “Il paradiso” s’ha de recitar amb diferents tons musicals, la música que avança amb els aguts a mesura que la llum es fa més intensa, més bella, més pura i més elevada, amb l’esquema heretat dels pitagòrics. Dant s’eleva mentre albira entre les gases ingràvides l’anar i venir de les calces de Beatriu.

Jordi Valls

El cap de setmana del 9-10 començarà la gira de presentacions d’Edicions Terrícola i les tres primeres plaquettes:

 

Dissabte 9 a la Gralla (Granollers)

A les 7 del vespre.
Recital amb la presència de Carles Hac Mor, Meritxell Nus i Jordi Valls, autors; Lluís Calvo, special guest star, i els editors, Esteve Plantada i Laia Noguera.
Farem la presentació universal de l’editorial, de la col·lecció i de les tres plaquettes, i també farem un tast de la publicació que tenim en premsa: probablement el millor llibre que ha escrit mai un dels millors poetes dels nostres temps.

 

Diumenge 10 a Ca la Samsona (Manresa)

A les 12 del migdia.
Recital-vermut amb la presència de Carles Hac Mor, Meritxell Nus i Jordi Valls, autors; Santi Rufas, special guest star, i els editors, Esteve Plantada i Laia Noguera.
S’hi llegiran poemes i es plantaran plaquettes, ara que és gairebé primavera, perquè a Ca la Samsona hi floreixin margarides i més coses.

samsona

"El cel barrat", de Carles Hac Mor; "Sense permís", de Meritxell Nus, i "L'esfinx", de Jordi Valls.

“El cel barrat”, de Carles Hac Mor; “Sense permís”, de Meritxell Nus, i “L’esfinx”, de Jordi Valls.

Ha nascut Terrícola, una editorial petitona, dolça, lluminosa, compromesa, ecològica, de poesia i de proximitat!

Les primeres publicacions són tres plaquettes que inauguren la col·lecció Infinitesimal.

Les han escrites Carles Hac Mor, Jordi Valls i Meritxell Nus (no són pas els textos que apareixen als enllaços, eh?).

Els editors, l’Esteve Plantada i jo, les hem plegades a mà i hi hem estampat, també a mà, el logo de l’editorial.

Els poemes són potentíssims. Més endavant ja us n’ensenyaré fragments.

La tipografia és dissenyada per un català, que l’ha recuperada d’un impressor també català del segle XVIII.

El paper conté llavors de margarida i es pot plantar. Sí: si se segueixen correctament les instruccions d’ús, en surten flors. Però si hom no vol plantar les plaquettes a terra, les pots plantar a la llibreria o a la paret (són un pòster, també!) o poden ser un objecte de decoració. O bé, un cop llegides, es poden regalar, que no cal que els llibres facin arrels metafòriques.

El disseny de Núria Vila i Albert Grèbol, original, acurat i bonic, permet considerar les plaquettes com a llibres, com a quadres o com a escultures.

Cada exemplar és únic, no només perquè són acabats a mà, sinó perquè la distribució de les llavors en el paper dialoga amb les lletres dels poemes.

Els editors enllestint les plaquettes. A Granollers. Gairebé quilòmetre zero.

Els editors enllestint les plaquettes. A Granollers. Gairebé quilòmetre zero.

Art fet amb amor i alegria, en un món que en necessita molt, d’art, d’amor i d’alegria.

I ecològic i de proximitat. Què més voleu?

Aquesta és la web.

Aquesta és la pàgina de Facebook.

Aquest és el perfil de Twitter.

L’ILLA MISTERIOSA

El més enllà fa un pacte insòlit amb la banyera
aquests dies de xafogor imperant se m’apareix
però no ajuda a obtenir resultats consoladors.
Distribueixo la pèrdua de forma proporcionada
amb les mans ensabonades i el cap despert
l’evolució arriba com una filtració per protegir
l’essència d’un canvi. A la gespa retòrica
pasturen els condicionants entre les normes fixes,
quan l’electricitat de les vies mortes, amb el xampú
anticaspa, torba la programació càustica
de la fricció, però sembla que sí, que tornaré
a entendre les vibracions, res no em salva
de patir les conseqüències, el misteri passa a
unes altres mans, així, immergit a la banyera
em palpo els pectorals el mapa del fons marí,
algues blanques i negres, on s’amaga la fauna
epidèrmica al ritme dels corrents abissals,
les carreteres dels submarinistes que cerquen
en el substrat mentre van i tornen, una mica més,
i el baix ventre creix com un volcà moradenc
disposat a superar els límits de l’illa misteriosa.
Jordi Valls

REVOLUCIÓ

El dia que la rentadora rebenti,
el dia que vessi l’aigua de l’olla
i saltin els ploms i s’enfonsi Endesa
i el gas esclati i la vaixella es trenqui.
El dia que l’aspirador s’aspiri
i el cotxe s’encasti contra la grua
i el semàfor verdegi i el carrer
es desasfalti i els blocs de pisos caiguin
i la banca es foti i el diner plori
i les accions baixin i la titola creixi
i els gossos callin i el món visqui.
El dia que el cor cansat se m’aturi
i l’amor governi i el sol es fongui
i l’enyor floreixi i la lluna salti
i la merda aromi i la loteria toqui
i la rentadora centrifugui
a la seva voluntat…

Del llibre Ni un pam de net al tancat dels ànecs (Badalona: Pont del Petroli, 2011)

o

A Charles Simic

Tot el que has viscut ho saben per altres fonts.
No pots oferir la novetat: la pintura
salta, els fluorescents pampalluguen, es fon la taula
a l’oficina vella que ningú no gosa
endreçar. Allò nou és purpurina entre els dits
quan més triguis a tirar-la més es compacta
i així, de cop, deixes de pensar que la tens.
Hem de celebrar alguna festa? Irreals
dissimulen; sota el nas se’ls escapa el riure
que projecten a l’ombra inexistent del terra
notes com sua la mà i pressiones més fort.
El problema és no recordar per què has vingut.
Un moviment en fals, i del palmell cauen fòssils
de tots el colors, se’n desprenen com escates
que encatifen les rajoles lentament porpra.
Se’t fa estrany, aquí a les fosques, sentir les passes.

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 60 other followers

Arxiu

Juliol 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
%d bloggers like this: