You are currently browsing the tag archive for the ‘Kirmen Uribe’ tag.

Hi ha un poema de Seamus Heaney del llibre North, del 1975, titulat “Singing School”. És un poema complex, dividit en diverses parts, una de les quals es titula “Summer 1969”. Explica l’època en què Heaney es va establir a Madrid. Hi contrasta la tensa “pau” de la dictadura franquista amb la tràgica successió de notícies que arribaven d’Irlanda del Nord.
L’artista de referència en el poema de Heaney és Goya, en el meu és Chillida. L’estiu del 2013 m’ha suggerit aquest poema, rememorant el poema de Heaney, amb la realitat del país basc i la companyia imaginada de Kirmen Uribe, l’interlocutor, lector en qui jo havia pensat.
ESTIU 2013
A Kirmen Uribe         
 
 –
L’ETA esdevé una paràfrasi on sintonitzar Seamus Heaney. Cal entendre que l’abraçada de la boa constrictor no és un exemple d’entendriment existencial. Fora, l’exèrcit de núvols va compactant, a camp obert, una amenaça perpètua. Petits i prescindibles, naveguem els hostes amb el vent en contra. A Donosti, el vent desgasta l’acer de l’“Haizearen Orrazia”, on Eduardo Chillida s’integra a les empremptes dactilars de la pedra. Cap derrota no és definitiva. I davant del semàfor vermell, buscàvem a l’extrem de l’acció un referent per mesurar els llavis del capvespre amb el regust insistent de l’asfalt, en caure ja la barrera de la carn, l’ossada d’una ètica imperturbable que ofereixi respostes concloents. La poesia no resta exempta de responsabilitat. Entre els replecs dels mots, explica que l’enemic no existeix, però ens fa saltar pels aires, de cop, en inflamar-se la sospita del missatge secret que nodreix l’expectativa del conflicte. La sorpresa i la rutina, com un fantasma que mou la bandera de la desconfiança, on la raó, decapitada, podreix el verd per exhalar la boira de Derry, de Bilbao, de Belfast, de Gernika.
Jordi Valls
Anuncis

Recordeu que el dimarts 17 de maig a les 7 de la tarda
a la llibreria Petit Parcir (Carrasco i Formiguera, 16, Manresa)
hi haurà la presentació de Mentrestant agafa’m la mà,
l’alabat llibre de Kirmen Uribe,
AMB LA PRESÈNCIA DE L’AUTOR
i dels traductors al català, Jon Elordi i Laia Noguera.

Un altre poema, per continuar fent boca:

QUADERN DE VIATGE: ASILAH

La talaia d’Asilah i a sota, el mar.
Soroll de passos a les roques.
Ombres inquietes amunt i avall.
Molts homes i dones amb farcells a l’esquena.
Han desaparegut tot d’una,
fugint com sargantanes espantades.

En Said ha trencat el silenci:
“Són camperols del sud.
Es pensen que ja són a Europa.
Per això van amb tanta precaució.
Els timoners de les pasteres els diuen que
són a prop de la costa de Tarifa o les Canàries,
després d’haver donat voltes i més voltes al mar.
Com que vénen de terra ferma, no s’adonen
que ni tan sols han sortit de les aigües del Marroc,
no saben que tornen a ser a la terra d’on venien,
altra vegada”.

Recordeu que el dimarts 17 de maig a les 7 de la tarda
a la llibreria Petit Parcir (Carrasco i Formiguera, 16, Manresa)
hi haurà la presentació de Mentrestant agafa’m la mà,
l’alabat llibre de Kirmen Uribe,
AMB LA PRESÈNCIA DE L’AUTOR
i dels traductors al català, Jon Elordi i Laia Noguera.

Un altre poema, per continuar fent boca:

PEDRO

Les onze de la nit.
Els vigilants han fet l’últim recompte.
Al llit de sota, en Pedro.
Ha engegat el televisor. Un concurs.

Les cinc de la matinada.
El soroll del televisor m’ha despertat.
És fosc a l’altra banda dels barrots.
Al televisor, una dona
que ven coses inútils.
En Pedro segueix despert
ajagut al llit i vestit.
Mira el televisor sense veure’l.

D’aquí a dues hores sortirà en llibertat.

El dimarts 17 de maig a les 7 de la tarda
a la llibreria Petit Parcir (Carrasco i Formiguera, 16, Manresa)
hi haurà la presentació de Mentrestant agafa’m la mà,
l’alabat llibre de Kirmen Uribe,
AMB LA PRESÈNCIA DE L’AUTOR
i dels traductors al català, Jon Elordi i Laia Noguera.

Aprofiteu aquesta gran oportunitat de tenir tan a prop un autor tan interessant!

Us ho aniré recordant de tant en tant,
amb un poema del llibre.

NÚVOLS

Fugen els núvols. Olor
de sol d’hivern als llençols.
Encara és d’hora.

crítica país

De Kirmen Uribe.

Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera.

Editorial Proa.

Més informació.

p

Illa

O sigui que això és la felicitat,
aquest treballador per hores.
Anne Sexton

És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.
Des de l’illa se sent el seu renou llunyà.

Ens hem ficat a l’aigua despullats.
Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
Mira, l’aigua mou la sorra com el vent mou el blat.
M’he submergit i t’he mirat des de sota.
M’agrada el teu pausat moviment de braços i cames,
m’agrada quan el pubis t’agafa forma d’alga.

Hem sortit de l’aigua. Fa calor i els pins ombregen.
Els teus braços estan salats, salat el pit, salat el ventre.
La mateixa força que lliga la lluna i el mar
també ens ha lligat a nosaltres.
Els segles s’han convertit en segons i els segons, en segles.
Peres sense pell, els nostres cossos.

Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.

Ez jarraitu beldurrari,
ez esan beti, ez esan inoiz ez,
utzi libre munduari
bidea egiten.

No t’escoltis la por,
no diguis mai ni sempre,
deixa fer el món,
que vagi per on vulgui.

KIRMEN URIBE

Quadre de Sara Sallemi.

El pètal,
que caigui allí on li toca.

M’estic traient
les crostes de la por.
M’estic omplint de blau
i em difumino.

Totes les flors,
que s’esbadellin i es marceixin,
que jo seré aquí baix
per celebrar-ho.

Traducció a l’italià,
feta per Carles Noguera
i Sara Sallemi:

Il petalo,
lascialo cadere dove deve.

Mi sto togliendo
le croste della paura.
Mi sto riempiendo di blu
e mi sfumo.

Tutti i fiori
lasciali aprirsi ed appassirsi
ed io sarò qui
per festeggiare.

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 60 other followers

Arxiu

Setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
%d bloggers like this: