You are currently browsing the tag archive for the ‘Mercè Galí’ tag.
–
LES TEVES MANS
Embolcallen amb vels goig i tristesa.
Són sostre d’una xarxa de perfum,
són els ventalls, amor, del meu costum
i serveixen d’espasa a la sorpresa.
M’agraden quan alegen entre el fum
o quan remouen brins de senzillesa;
les teves mans són alegria encesa
i fulles d’un pomer al clar de la llum.
Castellets de l’amor. Flames de ploma.
Són banderetes del teu parlar. Són
i toquen sense pes, clares d’un món
que tu modules des dels teus Bagdads.
Respires per les mans, amor. Són poma
i estel saboner quan renten els plats.
Joan Brossa
–
Llençar-me als meus lleons.
Polvoritzar-me per fer-ne pigment i pintar quadres de llunes estagnants i bèsties lluminoses els quals amb el temps s’allunyaran de l’òrbita paterna i a poc a poc es dipositaran cadascun a la seva branca del bosc de l’enllà i espolsaran les ales i després les plegaran polidament i cantaran tots a la vegada les profundes vibracions de la buidor, cadascun la seva, irrepetible, com campanes petites i grosses i esquerdades, i, si algú sent el conjunt de tots plegats des de l’ençà, tal vegada pensarà que li recorda aquella ombra sense títol, perquè mai no en va tenir, que caminava pel camí de les estaques, cap a ponent, amb un bastó, descamisat i amb una gepa més grossa que el seu cap, sense esperança, sota un cel ple de signes i respostes.
Perquè l’infern sóc jo.
–
PERTANYO A LA LLIBERTAT
Sóc esclau de lo que fuig.
Rusiñol, El pati blau
Pertanyo a la llibertat
i no sóc de ningú més,
ningú em diu fes o desfés
ni m’entra cap veritat
si ella no m’ha tirat
el seu penúltim cartutx,
i no m’admet cap rebuig,
només faig lo que ella vol
i canto amb el rossinyol
“sóc esclau de lo que fuig”.
Enric Casasses
Del llibre Bes nagana (Barcelona: Edicions de 1984, 2011)
–
–
M’enfilo, em marejo, m’enfonso, em sorprenc, m’il·lusiono, em transformo, m’abstinc una estona de mi, m’entrebanco, m’alzino, em detesto, milloro l’intent i trontollo, m’enfilo, em molesto, m’ignoro, me’n foto, em marejo, mantinc l’equilibri i em dic que ara sí, m’estalono, m’enfonso, protesto i em queixo i em queixo i em queixo i somric, em pressiono, m’enfilo, m’inspiro, m’encalço, em descalço, m’esbalço, em pregunto, em sostinc, em rebolco, em remato, em rebel·lo, recelo de mi, m’incomodo, rebento, no sé on m’enfilava, què busco, què faig, què pretenc?