You are currently browsing the tag archive for the ‘Pere Casaldàliga’ tag.

“Aquell que no és ètic en tot no és ètic en res.”

“En comptes del temps del rellotge, has d’aprendre a viure sota el temps còsmic.”

“Cada dia ben viscut fa una vida.”

“És molt més important tenir l’última sensibilitat que no pas tenir l’última paraula. Aquest posar-se en la pell de l’altre i compartir-ne el sofriment i l’amor és seguir una de les actituds més característiques de Jesús: la misericòrdia. El pitjor que hi ha és perdre aquesta sensibilitat que et fa estar al costat dels qui lluiten i pateixen.”

“Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida.”

Francesc Escribano, Descalç sobre terra vermella. Vida del bisbe Pere Casadàliga (Barcelona: Edicions 62, 2001)

Anuncis

Si no hem portat la vida amb aquella fidelitat amb què s’hauria d’haver portat, si no ens hem anat santificant davant la vida, almenys santifiquem-nos de patacada davant la mort. Hem d’aprendre a morir la vida per aprendre a viure la mort.

Francesc Escribano, Descalç sobre terra vermella. Vida del bisbe Pere Casadàliga (Barcelona: Edicions 62, 2001)

La meva vocació natural és ser poeta. Jo dic que tots som poetes, però el poeta té la sort de poder-ho dir. El que tots sentim, el poeta ho diu.

Francesc Escribano, Descalç sobre terra vermella. Vida del bisbe Pere Casadàliga (Barcelona: Edicions 62, 2001)

“El que em fa a mi no és el que tinc, el que em fa és el que sóc, el que estimo, les raons de la meva vida… El que dono és el que em fa, no el que tinc. Com més dono, més tinc perquè sóc més. Com més tinc i dono menys, tinc menys perquè sóc menys…” Després d’escoltar-lo amb atenció intento fer-li veure la dificultat per seguir aquest comportament enmig d’un món on els missatges consumistes ens envaeixen pertot arreu. Són paraules que em semblen plenes de sentit quan les escoltes en aquest ambient [al Brasil], però que em sonen utòpiques si m’imagino a Barcelona. “Jo no vull dir que tothom sigui frare. El que passa és que la gent actua com si digués jo no sóc jo, sóc les meves coses. És el contrari del que deia Ortega y Gasset: jo sóc jo i la meva circumstància. Per alguns primer són les seves coses i després ells. Jo sóc només un penja-robes de coses… Em sembla que la humanitat s’està frivolitzant molt. El consumisme consumeix la dignitat humana.”

Francesc Escribano, Descalç sobre terra vermella. Vida del bisbe Pere Casadàliga (Barcelona: Edicions 62, 2001)

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 60 other followers

Arxiu

Novembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
%d bloggers like this: