Mentrestant agafa’m la mà

Publicat perlaianogueraclofentPublicat enPoesiaEtiquetes:

De Kirmen Uribe.

Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera.

Editorial Proa.

Més informació.

p

Illa

O sigui que això és la felicitat,
aquest treballador per hores.
Anne Sexton

És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.
Des de l’illa se sent el seu renou llunyà.

Ens hem ficat a l’aigua despullats.
Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
Mira, l’aigua mou la sorra com el vent mou el blat.
M’he submergit i t’he mirat des de sota.
M’agrada el teu pausat moviment de braços i cames,
m’agrada quan el pubis t’agafa forma d’alga.

Hem sortit de l’aigua. Fa calor i els pins ombregen.
Els teus braços estan salats, salat el pit, salat el ventre.
La mateixa força que lliga la lluna i el mar
també ens ha lligat a nosaltres.
Els segles s’han convertit en segons i els segons, en segles.
Peres sense pell, els nostres cossos.

Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.

Publicat per laianogueraclofent

Laia Noguera (Calella, Catalonia, 1983) is a writer, publisher, performer and teacher. She writes in Catalan, Spanish and English. She has published 16 books of poetry and drama: L’oscultor (2002), Fuga evasió (2004), Incendi (2005), Tel·lúria (2005), No et puc dir res (2007), Els llops (2009), Triomf (2009), L’U (2010), Parets (2011), Caure (2011), Rius soterrats (2011), Ah! (2013), Qué extraña ventana (2016), Amor total (2016), De rerum natura (2019) and L'intrús (2020). She has been the recipient of several literary awards.

3 respostes a “Mentrestant agafa’m la mà”

  2. Retroenllaç: ‘Mentrestant, agafa’m la mà’ | Una paret més

Deixa un comentari